La casa de la ciutat de Barcelona és la seu de l'ajuntament de la ciutat. Situada a l'àrea on, des de la ciutat a finals del segle I aC, els primers barcelonins discutien en llatí els assumptes municipals, no va ser fins la segle XIV que els consellers van tornar a triar aquest lloc per aixecar la casa on es runirien i decidirien en català, i amb plena autonomia, sobre el futur de la ciutat.
EL PATI
Al pati es presenta una mostra d'escultures d'artistes vinculats a Barcelona, dels quals es veuen obres als carrers i a les places de la ciutat, com ara Clarà, Llimona, Subirachs, Miró, Gargallo, Hugué, Rebull, Marès, Plensa...
 |
| El pati |
L'ESCALA D'HONOR
Va des del vestíbul de la planta baixa fins a la galeria gótica i el Saló de Cent.
En pujar, hi trobem un escut de la ciutat fet de pedra, que abans es trobava a l'antic portal de Sant Antoni, i els dos tapissos dels consellers, que postren la proteccio del Consell de Cent a les indústries de la ciutat, com la del vidre , i al comerç exterior.
 |
| L'Escala d'honor |
EL SALÓ DE CENT
Aquesta sala, que havia de servir per a les reunions dels membres del Consell de Cent, va ser encarregada al mestre d'obres Pere Llobet el 1369. Una làpida situada al fons de l'estança ens informa que el rei Pere III va celebrar aquí el seu primer Consell de Cent Jurats, el 17 d'agost de 1373.
El gran saló va patir diverses reformes al llarg del temps i va ser modificat amb nous elements o restauracions, com va passar després del bombardeig del 1842.
L'última reforma és dels primers anys del segle XX, quan es va construir el cadiram d'estil gòtic i el retaule d'alabastre, que es va encarregar a Enric Monserdà.
 |
| El saló de Cent |
 |
| Rajoles del terra |
 |
| Retaule d'alabastre |
A les parets trobem el rei Jaume I i Sant Jordi, escultures de Manuel Fuxà.
 |
| Jaume I |
 |
| Sant Jordi |
 |
| La llum entrava a través de les rosasses |
SALA DEL PLENARI Carles Pi i Sunyer
Situat al costat del Saló de Cent, la seva creació va engarregar-se a Francesc Daniel Molina el 1860. Actualment s'hi celebren els plens.
 |
| Presidència |
 |
| Sala del plenari |
Amb forma d'hemicicle, està cobert per una semicúpula amb una llanterna feta amb vidres de colors. La taula presidencial està envoltada de cinquanta escons de fusta dividits en dos blocs i de dues tribunes per al públic i la premsa.
 |
| Cúpula |
L'ESCALA NEGRA
Rep aquest nom pel color del marbre amb què es va fer. A la part superior es troba l'escultura de Josep Viladomat anomenada "La bona acollida" i també un gran mural, obra de Miquel Viladrich (1930), que mostra personatges amb vestits tradicionals de les comarques de Catalunya, productes típics del país i símbols al.lusius al poema "Canigó", de Jacint Verdaguer, i altres motius relacionats amb Catalunya i les seves tradicions.
 |
| L'escala Negra |
EL SALÓ DE LES CRÒNIQUES
Hi destaca la decoració dels murs realitzada per Josep Maria Sert.
El seu nom fa referència als relats o cròniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot, que van servir a Sert per documentar-se sobre l'expedició de Roger de Flor a l'Orient al segle XIV, tema de la decoració de la sala.
 |
| El saló de les Cròniques |
 |
| capella lateral de la sala |
 |
| El pati |
Fotografies: Neus Bonet i Sala
Bibliografia extreta del full informatiu de l'ajuntament de Barcelona.
